Accions Participatives al voltant de la
Representació

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Conclusions

Reflexió sobre el risc

L’evolució (entenem que lògica) que ha sofert aquests darrers anys el món de l’art, i més concretament els mecanismes de creació i d’elaboració de propostes creatives, en què ha primat la ubicació geogràfica i social, la implicació cívica i la recerca de nous públics, l’ha conduït majoritàriament al desenvolupament de projectes de caire plural i participatiu.

Aquests projectes, quan s’aplica correctament el sentit comú i es condueixen degudament, ens aporten uns valors que van més enllà de l’emmirallament egòlatra i interessat del seu autor, i en pretenen ser l’antítesi. Tot i valorar les diverses propostes per la seva qualitat i no per la seva finalitat, he de reconèixer que les meves preferències actuals es decanten per la línia de treball que advoca pel fet col·lectiu, i aquest és el tipus de proposta que defenso.

Aquest mecanisme de treball parteix d’una premissa molt simple, però no sempre assolible amb facilitat: la implicació d’un col·lectiu per desenvolupar-lo. Aquest objectiu, que moltes vegades donem com a fet abans de començar a buscar-lo, sovint es converteix en l’element clau que pot convertir la proposta en un fet reeixit o en el fracàs més absolut. És més, es pot afirmar que propostes com la que ens ocupa no tenen cap possibilitat de supervivència sense la implicació d’un grup més o menys gran de persones.

Cada proposta veritablement participativa necessita d’un grup específic de persones disposades a treballar-la, que s’hi senti atret, que li sigui útil, que li afecti el concepte a desenvolupar o l’objectiu a assolir.

Aquest fet participatiu també parteix d’unes necessitats espacials i temporals, quan no d’equipaments: persones, llocs, horaris i equips han de restar sincronitzats degudament si volen permetre una participació àgil i operativa.

Tots aquests condicionants fan que el treball de l’artista/conductor de les activitats del projecte, si bé molt important, sigui tan sols una petita part d’aquest engranatge que cal moure per dur a terme tot el procés amb garanties de resultats.

En aquest punt hem de tenir en compte que, a la pròpia tasca de dur a terme el projecte en si, cal afegir-hi la feixuga tasca prèvia de “vendre” aquest projecte, d’entusiasmar els participants potencials i de saber implicar-los-hi.

En un moment en què els hàbits, la manca de motivació i la saturació d’estímuls —aparentment creatius— són la moneda corrent de la societat, cal tractar el fet aplicant prèviament un veritable procés divulgatiu i pedagògic. Aquests mecanismes “pedagògics” han de ser persuasius, seductors, convincents i motivadors, tot fent un exercici de reconversió de l’autoritat en lideratge. Personalment mai no he pretès ni pretenc exercir de líder; i intentaré no caure en aquest parany.

El paper social de l’art, per al públic majoritari, encara resta ancorat en uns plantejaments tòpics i desfasats que arrosseguem de fa dècades. Aquests nous mecanismes que plantegem, habitualment no es llegeixen com a processos i fets artístics i no s’entén la seva utilitat social. Aquesta situació requereix un pla de xoc que apropi la proposta que volem dur a terme —i altres dels quals puguem disposar com a model— als possibles interessats. Potser aquest és el veritable punt d’inflexió en què cal incidir tot aplicant les estratègies pedagògiques escaients per comprendre-ho.

Cal dir que aquesta proposta ha fallat en aquest punt. Tots els intents duts a terme, per una raó o una altra, han resultat infructuosos. El fet de confiar, finalment, en una participació espontània, aleatòria i voluntària no ha estat reeixit; i la matèria primera amb la qual treballar, que eren les persones, ha desactivat la resta del procés.

Salvar els mobles

Un cop constatat que la participació era pràcticament inexistent, es van desplegar els recursos habituals en aquests casos: intentar salvar el projecte amb un equip reduït però disposat a tirar-lo endavant. Aquest equip, al meu entendre excessivament heterogeni, estava compost per persones amb una gran implicació en el món de l’art i el seu entramat, i amb unes trajectòries personals consolidades. Aquest fet, per un costat, garantia qualitativament uns bon resultats, però, per l’altre, ens abocava a unes visions ja fetes i a uns mecanismes interpretatius excessivament estructurats i poc permeables, que dificultaven generar noves investigacions.

Proposta prèvia

Identitats Compartides pretenia, mitjançant un procés analiticocrític dels llocs web referits a la ciutat de Tarragona, desenvolupar un treball de creació que provoqués la mirada sobre un espai tarragoní “amb imatge no culturitzada”; és a dir, sobre llocs que, si bé tenen una elevada efectivitat en la configuració actual d’imatges, resten en l’imaginari com escassament simbolitzats, escassament interpretats, preferentment llocs de trànsit, de pas continuat.

En aquest procés, que implica l’anàlisi, la interpretació i la reinterpretació de les imatges i dels continguts que actualment conformen la representació d’aquesta ciutat a Internet, es pretenia que hi participessin totes aquelles persones i entitats actives en la formació de la representació virtual de Tarragona (administradors de webs, dissenyadors, blocaires...), així com totes aquelles altres que fan —o pretenen fer— ús d’aquest espai virtual com a via d’actuació i coneixement sobre el teixit cultural local.

Desenvolupament

Anunci de la convocatòria

identitats compartides anàlisi web creació imatge cultura efectivitat Tarragona imaginari simbolitzats trànsit xarxa interpretació disseny coneixement reinterpretació work in progress ciutat representació Internet teixit virtual local blocaire participa clica aquí

Montserrat Cortadellas i el Dispositiu us convidem a participar en el no-taller Identitats Compartides. Una activitat adreçada a aquelles persones interessades a analitzar la representació que la ciutat de Tarragona té a Internet i els trets culturals que aporta la creació web local a la xarxa.

Els resultats del procés seran part d’una exposició i del centre de documentació del Dispositiu al Centre Cultural El Pallol (Antiga Audiència, Pl. Pallol, Tarragona).

Inscripció oberta fins al 12 d’octubre. Escriu-nos un missatge a: info@arnolfini.net.

Primera part del procés

D’entrada es va provocar una sessió de pluja d’idees amb les persones inscrites. Aquesta primer allau de proposicions mostrava uns resultats del tot heterogenis, com es podia preveure pels perfils dels participants.

A partir d’aquesta primera sessió i, bàsicament per l’escàs nombre de participants, es va continuar en contacte per correu electrònic. Un dels participants en el taller va facilitar les dades sobre els webs referents a Tarragona més visitats, que es va prendre com a punt de partida de la recerca.

La primera sessió ens va portar a identificar possibles accions per recollir dades que ens donessin informació al voltant de quines són les cerques que es relacionen amb Tarragona.

Google ens dóna algunes eines per fer-ho: cerca d’estadístiques.

Així, un dels participants ens va remetre als següents enllaços i advertiments:
http://www.google.com/insights/search/?hl=ca#q=tarragona&cmpt=q
o també per cerca regional:
http://www.google.com/insights/search/?hl=ca#q=tarragona%20&geo=ES&cmpt=q

(...) no sé fins a quin punt és fiable, ja que per donar més seriositat a aquestes coses el que fan és eliminar els resultats que tenen a veure amb el sexe i similars, ja que aquest representa un 56% de les cerques i evidentment els gràfics queden molt deslluïts. Però bé, si li insisteixes també et dóna certes pistes:
http://www.google.com/insights/search/?hl=ca#q=tarragona%20sex&geo=ES&cmpt=q
o bé:
http://www.google.com/insights/search/?hl=ca#q=tarragona%20sexo&geo=ES&cmpt=q
és curiós veure l’interès que desperta el sexe a Tarragona en les diverses regions espanyoles.

Aquests són els webs més visitats referents a Tarragona segons Google:


Extret de:
http://www.google.com/insights/search/?hl=ca#q=tarragona%20&geo=ES&cmpt=q

A continuació es va decidir fer l’enquesta via internet, a veure si d’aquesta manera la participació era més reeixida i el projecte podia tirar endavant.

Enquesta difosa per correu electrònic i penjada al web del projecte:

Estem cercant la teva opinió personal.
Quin és el web que parli de la ciutat que et sembla més interessant?
Respon participant en aquesta enquesta: http://www.eldispositiu.net/identitats

Quin és el web preferit de Tarragona?
Escriu fins a tres enllaços de les pàgines que es refereixin a Tarragona que més t’agradin o consideris més interessants.
Estem cercant els webs que parlin de Tarragona més apreciats pels internautes.

Els resultats serviran per a una anàlisi de la representació virtual de Tarragona en el marc del projecte Identitats Compartides.

Com es pot apreciar en els resultats següents, l’índex de participació no va millorar gens; i els responsables del dispositiu van fer la crida següent, també via internet:

L’enquesta encara està oberta, però en prop d’un mes que porta activa ens ha sorprès la baixa participació. Tot i que se n’havia fet difusió via correu electrònic, Facebook i amb un anunci-enllaç al portal Tinet, només sis persones han respost les preguntes formulades. Aquests han estat els resultats (s’han suprimit d’aquest llistat aquells que no feien referència a la ciutat de Tarragona):


1er web preferit:
www.gimnasticdetarragona.com
www.queferatarragona.blogspot.com
www.webtcc.org/   
http://www.tinet.cat/~animat

2on web preferit:
www.tarragonalabonica.blogspot.com
www.webtcc.org
www.tarragona.cat  
http://tarragona2016.blogspot.com

3er web preferit:
www.diaridetarragona.com  
www.tinet.cat   
www.tinet.cat/~aariadna  
http://www.museutgn.com

Una altra de les propostes consisteix a cercar webs referents a Tarragona i guardar-ne una imatge a l’escriptori per tal de confeccionar un arxiu que faciliti una anàlisi visual.

Segona part del procés

Un cop analitzats els (pocs) resultats obtinguts mitjançant l’enquesta, els organitzadors del projecte, i jo com a autora d’Identitats Compartides, vam constatar que la majoria d’enquestats es votaven a ells mateixos, en un exercici molt poc objectiu.

Aquest fet em va fer plantejar la línia del projecte sota el tema de l’egocentrisme.

—Què és?
—Per què actuem així?
—Som més egocèntrics avui en dia que abans?
—Què reflecteix l’egocentrisme?
—En funció de què es dóna?
—Llocs on es desenvolupa.
—L’egocentrisme en la història de l’art.
—Conseqüències de l’egocentrisme.
—L’egocentrisme en el món de l’art.
—Artistes que el treballen o l’han treballat: Carles Pazos, Orlan, Marcel Duchamp [Rrose Selavy], Gilbert & George, Jeff Koons, Cindy Sherman, Joan Fontcuberta [?], etc.
—Treballs d’artistes [imatges].
—Peces característiques o representatives.
—Són egocèntrics els artistes de Tarragona?

Aquesta possibilitat va quedar en estat d’espera, en no haver-hi cap dels participants disposat a treballar-la.

Tercera part del procés

Convocats de nou els participants en el projecte, es va provocar una nova pluja d’idees a partir dels resultats de l’enquesta d’Internet referida als webs.

La podem resumir en les següents possibles línies de treball que es van apuntar:

—Treball a partir del número d’entrades a les pàgines web.
—Què se’n fan dels resultats de les enquestes dels diaris?
—A qui influeixen?
—Robots per votar pàgines web. Mecanismes robotitzats per incrementar el nombre de vots.
—Votacions virtuals. La mirada del robot.
—Què en pensa el client?
—Publicitat: pagar per la quantitat de gent que entra en la seva pàgina [des de la teva].
—Robots que ho executen.
—Control/verificació. Programari que ho realitza.
—Estadístiques, gràfics, comptadors.
—La màquina que controla. Intel·ligència artificial [l’ordinador HAL 9000, de 2001: una odissea de l’espai de Kubrick].
—Operación Triunfo. Votacions automàtiques.
—Ordinadors orgànics.
—Xips mèdics orgànics.
—Control raigs X. Entrada locals oficials. Objectes personals.
—Robots humans. Mantenir l’aparença de robot, per no confondre els humans.
—Max Headroom.
—Llenguatge Java, propiciar vots.
—Ajuda a educar un robot. Pedagogia robòtica.
—Sortida al Google. Número d’ordre. Importància.
—Habilitat de buscar per Internet.
—Buscador Bing.
—Metacercadors.
—Webs que “grinyolen” dins del rànquing de les més visitades [pàgina de l’arquebisbat].
—Ficció [pàgina de l’arquebisbat].
—Eliminar pàgines institucionals del rànquing de les més visitades.
—Estudiar pàgines “rares”.
—Robot capaç de situar el web de la candidatura 2016 en el primer lloc.
—Referència candidatura 2016: Galícia. Ciudad de la Cultura.
—El frau. Especulació.
—Inverteix en tu mateix.
—Campanya per recaptar diners per contractar un hacker per fer pujar la candidatura TGN 2016 [fulletons, adhesius, meses petitòries, caps de Domund, recollida de paper de plata de la xocolata...].
—Entrevistes: hacker, ideòleg...
—Missatge electrònic en què s’aconsella votar tres vegades des de diversos llocs.
—Respondre una enquesta per fer pujar el nombre de visites.
—Granja de clics.
—Immigrants clicadors [possible projecte per al Santiago Sierra].
—Concursos de fer visitar webs.
—Enllaços.
—Confecció d’un web cultural modèlica [per a Tarragona]. Ficció: construir, inventar. Conclusió: no compensa, per la feina que porta.
—Ficció/escenificació: recepció d’un artista important a la parada de l’AVE, mitjançant un cartell amb el seu nom.
—Capital cultural falsa.
—Pàgines realment útils. Prestigi.
—Ficció versus realitat.
—Detectar realitat [Fontcuberta].
—Marques de prestigi.
—Buscar un hacker per entrevistar-lo.
—Confessionari amb un hacker.
—Tics estètics que ens fan detectar la veracitat de les pàgines web.
—Titular: Un robot aconsegueix fer pujar la candidatura TGN 2016 al número 1.
—Conferència d’un hacker per explicar com fer-ho. Tapat i amb subtítols.
—Hacker legal. Legalitza un pirata informàtic.
—Manual per detectar la veracitat. Tics [ficció].
—Curset d’un hacker per fer pujar les visites del teu web.
—Rànquing de preus. Pressupostos. Empreses.
—Opció casolana: l’actor Oriol Grau —disfressat amb un bigoti— fent de hacker.
—Preu: un tant per vot aconseguit.
—Legal/il·legal. Marges.
—Empresa de màrqueting.
—Tamagochi.
—Trucada a l’empresa Google per plorar a l’empleat que posa en ordre els webs perquè manipuli el llistat i ubiqui la que ens interessa en primer lloc.
—Llistat personalitzat per veure’t el primer de la llista en l’ordinador personal.
—Achiliquatre.
—Webs: esperanto, arquebisbat, TGN tapes. Fer pujar el rànquing d’una d’elles.
—Localitzar votants.
—El Google català està enllaçat amb els EUA, no amb Madrid.
—Jo puc [egocentrisme].

Després de valorar el llistat de possibilitats, un dels participants va suggerir la següent via (en aquest punt, el treball es va quedar en via morta en no trobar la retroacció necessària per continuar-lo):

(...) A partir de la reunió del dimecres he pensat fer pujar al Google el Centre d’Esperanto de Tarragona. Potser no sigui del tot interessant, però sí ho podria ser fer-ho, com ja vau apuntar, amb un web de nova creació. Proposo que aquest web sigui: www.inverteixentumateix.com. Ara bé, caldria dotar-lo de continguts o bé que fos una peça de tipus conceptual (...)

Conclusió final

Com he apuntat al principi, el fet que els perfils dels participants vinguessin avalats per trajectòries llargues i sòlides dins del món de l’art facilitava l’agilitat conceptual i posava sobre la taula un munt de possibilitats, totes elles d’un interès prou alt. D’altra banda, una suma de bones individualitats no garanteix un bon equip i aquestes necessitats individuals sumades al rol tradicional de l’artista individualista, capaç de generar i de gestionar les seves propostes autònomament, han conduït el projecte cap a aquest magma de propostes apuntades però no realitzades.

La feina d’equip és molt més fàcil quan el perfil dels diversos participants es troba en una fase menys madura, on tots estiguin disposats a assumir un rol complementari. Sembla que l’equilibri s’estableix millor quan la relació és: artista/dinamitzador versus no-artistes/alumnes/públic. Les trajectòries artístiques individuals, amb totes les seves virtuts i tots els vicis adquirits, entenc que en aquest cas han pesat massa.

Aquestes trajectòries, en la majoria de casos, han estat construïdes amb molts esforços personals amb la finalitat de garantir la supervivència i la continuïtat del treball propi, dins de la situació precària i inestable del món de l’art i de la cultura en aquest país. Això explica la poca ductilitat d’alguns artistes a l’hora de treballar en grup tot formant un equip.

Aquesta manca de feina d’equip ens retorna, involuntàriament, a un dels punts de partida: l’egocentrisme.

El tema que preteníem tractar, un cop visualitzat i analitzat objectivament i des de fora, se’ns torna en contra en posar-se en evidència que nosaltres en som els primers afectats i les primeres víctimes.

Potser és el moment de reprendre la via apuntada de l’egocentrisme en el món de l’art, però convertint-nos nosaltres mateixos en exemples, protagonistes i subjectes a analitzar.

Arribats a aquest punt, i com a resum, podem constatar l’agilitat conceptual dels artistes, la constatació de les individualitats, la manca de consens per desenvolupar una idea comuna, la manca d’hàbit i la dificultat de dur a terme un treball col·laboratiu, i la importància de saber gestionar el pas de la teoria a la pràctica, especialment en projectes en què el procés implica la mescla de diverses disciplines i agents.

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
L'enquesta (més a baix) encara està oberta, però en prop d'un mes que porta activa ens ha sorprès la baixa participació. Tot i que se n'havia fet difusió via correu electrònic, facebook i amb un anunci-enllaç al portal Tinet, només 6 persones han donat resposta a les preguntes formulades. Aquests han estat els resultats (s'han suprimit d'aquest llistat aquells que no feien referència a la ciutat de Tarragona):

1a web preferida:
www.gimnasticdetarragona.com
www.queferatarragona.blogspot.com
www.webtcc.org/   
http://www.tinet.cat/~animat

2a web preferida:
www.tarragonalabonica.blogspot.com
www.webtcc.org
www.tarragona.cat  
http://tarragona2016.blogspot.com

3a web preferida:
www.diaridetarragona.com  
www.tinet.cat   
www.tinet.cat/~aariadna  
http://www.museutgn.com