Accions Participatives al voltant a la
Representació

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Resultats de les votacions.

Es van recollir un total de 197 vots. Un 41,65% dels quals han estat considerats nuls al no contenir dades personals suficients per comprovar la veracitat de la identitat del votant.

Quan es demana a la ciutadania si voldrien que l'escultura es transportés a l'espai públic aquesta és la distribució de vots (el 0'50% es refereix a vots en blanc).




Aquesta és la butlleta amb la que es convidava als visitants de l'exposició de la maqueta i resultats de l'enquesta a que donessin la seva opinió.



A més de recollir la opinió en forma de vot, es van realitzar diverses entrevistes a peu de carrer per captar més reaccions.



.



Entre les persones que van accedir a ser entrevistades hi havia força heterogeneïtat: avis, nens, adolescents, veïns del barri, tarragonins, nouvinguts, turistes i visitants de localitats properes a Tarragona.

Ens va sorprendre la quantitat de persones que coneixien la proposta i les coincidències entre parers tot i la diversitat de perfils dels participants. No sempre la opinió positiva en vers al plantejament conceptual de L'Escultura Ideal es corresponia a una bona valoració del resultat en termes estètics.

Una altra lectura interessant és la que es refereix a l'existència dos grups diferenciats de persones: aquelles que no veurien malament que l'Escultura s'instal·lés a la ciutat però els costaria acceptar que formés part de la seva decoració domèstica, i d'altres als que tot i reconèixer que l'escultura ideal els agrada personalment no la ubicarien a un espai públic.

Així es podria llençar la hipòtesis (sense pretensions científiques) que les persones tenim una tendència a la doble representació: una de naturalesa privada i una altra de pública. I que, aquestes, no tenen perquè ser coincidents, inclús poden arribar a ser contraposades.

Sembla doncs, que aquell "Això que fas ho fas també a casa teva? oi que no? doncs aquí tampoc ho facis" de quan a escola llençàvem un paper a terra, posàvem un peu a la paret o enganxàvem un xiclet sota el pupitre, no devia quallar massa entre molts de nosaltres. És a dir, tot intent per trobar formes d'unficació de criteris a l'hora d'actuar i presentar-se en púbic i en privat sembla estar destinat, definitivament, al fracàs.


Maqueta d'escultura ideal

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Resultats parcials del buidatge de l'enquesta:

Partint d’una enquesta d’opinió realitzada a  la ciutat de Tarragona (a peu de carrer i via Internet), s’han definit les preferències estètiques dels seus habitants pel que fa a l’escultura. Els resultats han servit a l’escultor Sebastià Rosselló per crear una escultura que tracta de sintetitzar els gustos expressats a l’enquesta. Segons aquest estudi un 23,2%  dels enquestats es decanten per que l’escultura sigui figurativa, per davant del 21,2% que es prefereix l’abstracció geomètrica i el 17,3% del ready-made (estil creat per Marcel Duchamp a principis del segle XX i del qual l’urinari, exposat al Centre Pompidou de París, n’és el més famós exponent). Pel que fa al tamany i la localització idonis per a una escultura pública; el 51,1% dels enquestats demostren major interès per escultures grans (entre 2 i 5 metres d’alçada) i els agradaria veure-les instal·lades preferentment en places (40,7%) seguit de passejos (amb un 27,8%) en contraposició amb l’escàs 3,7%  que pensa que el més adequat és veure-les en rotondes. Si ens fixem en els dos llenguatges amb major acceptació, les escultures figuratives haurien d’emprar el marbre com a material principal -segons el 34,7% dels enquestats-  per davant del 16,1% que aconsellen el bronze.  El ferro és el material més nombrat (amb un 38,8%) a l’hora d’escollir un material per a les escultures abstractes geomètriques.
Una pregunta de l’enquesta pretenia copsar l’opinió al voltant del paper que les escultures públiques han de tenir a la ciutat. En aquest apartat, el 45,8% de les persones han manifestat que la funció, més enllà d’educar, denunciar injustícies o parlar sobre temes concrets d’un indret determinat, ha de ser la de embellir l’entorn. Ara bé, el 60,9% afegeix que cal que l’escultura transmeti un missatge sense limitar-se a jugar un paper estrictament decoratiu.
L’escultura, a escala, va ser inaugurada el dia 15 de setembre a l’Antiga Audiència i tothom qui visiti l’exposició podrà valorar com resumeix en termes volumètrics la informació recollida a l’enquesta. A més de contemplar i jutjar l’escultura, són convidats a expressar la seva opinió, al respecte de la mateixa, votant a favor o en contra de la seva possible instal·lació a escala real i proposant localitzacions on emplaçar-la.
El període de votacions romandrà obert fins al 15 de novembre i per participar-hi només cal omplir una butlleta i introduir-la a la urna que restarà disposada al hall de l’Antiga Audiència (a la Plaça del Pallol). Els resultats de la votació i les futures accions d’aquesta proposta es donaran a conèixer a finals del més de novembre.

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Ja tenim els resultats definitius de l'enquesta realitzada a la ciutat de Tarragona. I, encara que ja està en marxa el procés de creació d'una maqueta a escala de l'escultura que sintetitzarà les preferències dels tarragonins, abans de presentar-la farem un acte en el marc de la Nit Blanca de TV3 el 10 de septembre a les 20:30 h. a la Plaça del Pallol per fer públics els resultats.

El dia 15 de setembre a les 20h. al hall de l'Antiga Audiència es presentarà l'escultura -a escala- resultant i s'obrirà el període de votacions on la ciutadania podrà expressar-se a favor o en contra de la seva instal·lació així com proposar espais on fer-ho.

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Escultura pública i democràcia participativa.

El passat mes de maig, just a l’encetar la proposta de Sebastià Rosselló La Escultura Ideal, Montserrat Cortadellas ens va enviar un enllaç que informava d’una idea paral·lela a la de Sebastià que estava portant-se a terme a Austràlia: fer una enquesta d’opinió pública al voltant de l’escultura. Solsament que, a diferència de La Escultura Ideal, en aquell cas l’enquesta es centrava a una escultura ja instal·lada a un espai públic.
Un mes més tard S.R. explicà la seva proposta  a un amic qui li comentà que la idea li recordaba molt a un projecte que els artistes rusos Komar & Melamid havien desenvolupat durant la segona meitat dels 90 per al Dia Center for the Arts i que consistia en una enquesta a través d’Internet per identificar les més i les menys apreciades obres d’art pictòric a diversos països del món. La dinàmica del projecte els portà a dissenyar un qüestionari a partir del qual serien elaborades les imatges pictòriques que reunissin les preferències de la majoria de persones que participaren a l’enquesta.
La Escultura Ideal és una síntesi d’ambdós projectes citats doncs persegueix la realització d’una escultura -a escala- a partir dels resultats d’una enquesta (el formulari de la qual està disponible a http://www.laesculturaideal.com/encuesta.html però que aporta un plus de participació inèdit en aquells al preveure un procés de votació posterior que permeti la crítica pública a la interpretació dels resultats. Aquesta doble funció atorga als números una confiança, a piori, major que la demostrada per els propis Komar & Melamid al seu projecte The Most Wanted Paintings i que es resumeix en les paraules d’Alex Melamid quan diu:

In a way it was a traditional idea, because a faith in numbers is fundamental to people, starting with Plato's idea of a world which is based on numbers. In ancient Greece, when sculptors wanted to create an ideal human body they measured the most beautiful men and women and then made an average measurement, and that's how they described the ideal of beauty and how the most beautiful sculpture was created. In a way, this is the same thing; in principle, it's nothing new. It's interesting: we believe in numbers, and numbers never lie. Numbers are innocent. It's absolutely true data. It doesn't say anything about personalities, but it says something more about ideals, and about how this world functions. That's really the truth, as much as we can get to the truth. Truth is a number.
(extracte de http://www.diacenter.org/km/intro.html)

Encara que, potser, el que La Escultura Ideal està proposant no sigui precisament el mateix.
Una possible lectura del plantejament de S.R. podria anar en la línia d’obrir un debat al voltant de les polítiques d’objectivació numèrica i fins a quin punt la participació ciutadana a la política (en aquest cas a la política estètica) a partir d’enquestes i votacions aconsegueix representar qualitativament les preferències dels ciutadans. O encara, com es pregunta Michael Govan, director del Dia Center for the Arts a la presentació del projecte The Most Wanted Paintings:

In an age where opinion polls and market research invade almost every aspect of our "democratic/consumer" society (with the notable exception of art), Komar and Melamid's project poses relevant questions that an art-interested public, and society in general often fail to ask: What would art look like if it were to please the greatest number of people? Or conversely: What kind of culture is produced by a society that lives and governs itself by opinion polls?
(extracte de http://www.diacenter.org/km/intro.html)

Sigui com sigui resultarà interessant veure com la ciutadania valora una obra d’art de la que, es pot dir, n’és coautora. Un fenomen fins ara inèdit o molt poc comú en el que l’art es refereix i que, per bé que aporta unes dosis de democratització superiors al que és habitual en aquest àmbit, planteja una sèrie d’interrogants i contradiccions al voltant de la naturalesa de la representació i la coherència o no de la codificació numèrica d’informació afectada per l’inconscient psíquic: individual i col·lectiu.

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
La escultura ideal ja te web pròpia: www.laesculturaideal.com

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Col·labora en la creació d'una escultura pública omplint aquesta enquesta

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
Enquesta al voltant de les preferències escultòriques dels tarraconins ja en marxa.
veure vídeos

□□□□□□□□□□□□□□□□□□□□
En aquest apartat s'aniran publicant els avenços del projecte.

Per participar en el projecte adreceu-vos a: info@arnolfini.net

L’Escultura Ideal obre un procés de creació d’escultures públiques a la ciutat de les quals en seran els autors els propis ciutadans.

Partint d’una enquesta popular realitzada a la ciutat de Tarragona, es definiran les preferències estètiques dels seus habitants i se'ls convidarà a proposar i votar models a escala d’escultures dissenyades en funció dels resultats de la consulta i la participació popular.

L’Escultura Ideal planteja, no sense certes dosis d’humor, una nova visió participativa del procés creatiu d’aquelles peces artístiques destinades a ser instal·lades a la via pública; posant a prova alguns dels postulats de l’art que es poden identificar amb el lema “tothom és artista” i, de retruc, reobrir el debat mai tancat sobre la gestió de les obres d’art públic.